Hem parlat, hem discutit.
Ell ha marxat. No sé on anat, no sé quan tornarà.
I m'és igual.
Em sento sola en aquest país. He trucat a una amiga de Catalunya, no hem pogut parlar, però m'ha preguntat si tot va bé... i com sempre he mentit i he dit que si.
Després he trucat a ma mare, i hem xerrat una estona.
Hem discutit perquè jo no estic bé. Però no estic preparada per fer canvis ara mateix. No vull anar al psicòleg, no vull pendre medicació.
4 comentaris:
M'encanta el teu Blogg. T'ho dic de veritat..saludus i no et cansis amb tanta roba per planxar..saludus
Ostres, espero que a dia d'avui ja estiguis millor. No hi ha possibilitats de viure a Barcelona? i el tema de la "mili" com està? Bufa jo sempre he pensat que viue a l'extranger ha deser super mega guay del paraguay però veig que no és tan de color de rosa com ho pinten. Ànims Nerona! i ja ho saps que a les nits estic pel facebook.
Un petonàs
Noctas: No sé perquè t'agrada tant el meu blog... suposo perquè m'expreso com un llibre obert...
Encara tinc la meitat de la roba per planxar, però demà farà mal temps, per tant sembla que és ideal per feines com aquestes!
Ingrid: No, no crec que sigui guay del paraguai... Potser és tant guai quan vas d'Erasmus, perquè ets estudiant, conèixes molta gent.. bla bla bla... no sé, cada persona és un món!
Segur que ens veiem algun dia pel facebook!!!!
Bon dia! Espero que avui estiguis millor...
Per animar-te una miqueta tens un regalet al meu bloc.
Publica un comentari a l'entrada