dimecres, 16 de juliol del 2008

Per què?

... hem de parlar d'aquest tema tant important a les 11 de la nit?
... vols que prengui medicació si jo ara no vull?
... no m'abraces si és el que jo ara necessito?
... dic que prendré la medicació només per fer-te feliç a tu?
... pregunto jo mateixa si em controlaràs si em prenc la medicació, quan podria llençar-la cada dia?

... el temps va passant i el meu estat d'ànim no canvia?
... em costa tant pendre una decisió dràstica com agafar els meus trastos i anar un temps a Catalunya per fer teràpia?
... no tinc ganes d'analitzar el meu passat, el tipus de relació amb pares, germans, ex-novios, amics?

7 comentaris:

Ingrid ha dit...

Aish Nerona... em recordes a mi quan vaig passar una crisi. Jo canviaria de terapeuta i si no ho veus clar... ho deixes. Et podria donar molts consells que a mi m'han funcionat però la soluciò està dins teu. Has de ser sincera amb tu mateixa i amb els altres. Això sí, després d'una crisi en surts reforçat. Molts ànims

Noctas ha dit...

Ànims Nerona..saludus

... ha dit...

Ostres Nerona, a mi també em fas pensar en el què vaig viure.
Jo no vaig tenir problemes per medicar-me, a mi em va anar bé,..bé no els primers medicament, però si després de molts anys un psiquatra els va encertar.
Crec que cal un canvi, oi??? alguna cosa s'ha de moure per poder avançar. No sé, potser parlo per mi, perquè jo vaig tenir que fer un pas, sino em semblava que donava voltes i voltes al mateix i no avançava.

Espero que tot vagi anant millor. T'envio una abraçada i molts ànims!!!!

nerona ha dit...

Ja sé que haig de fer un canvi... però quin? Ja sé que vosaltres això no ho podeu respondre, que ningú no ho pot respondre, només jo.

També és veritat que vaig provar la medicació durant poc temps. Puc dir que m'han donat la medicació estandard per a una depressió, el primer medicament que es prova.
No sé quan de temps el vaig pendre, però no crec que arribés als tres mesos, i sé que això és poc!!!!

Per tant ara estic entre: tornar a pendre medicació o bé anar a Catalunya.

I la segona opció fa mal.
Costa casar-te i dir: "Bueno xato, aquí et quede!s!", encara que sigui per una bona raó.

Passo d'anar al psicòleg de Vienna... passo de fer 300 Km d'anada i 300 més de tornada en un dia, per 1,45 h de teràpia.
No sé si m'ajudava. Però també m'estressava quan tenia festa, i això no ho necessito.

Pregunta: ajuda només la medicació sense la teràpia psicològica?? Jo personalment crec que no. Tu què hi dius nits??

nerona ha dit...

Per cert Nits, si que em sento molt identificada amb això de donar voltes i voltes, i que res no canvia!!

Anònim ha dit...

Bones noieta!sóc l'Eli el meu mail és: elisabethrp@hotmail.com Haviam si em pots agregar i xerrem, que ja fa massa que no ho fem. Sento molt que et sentis així. Et seria molt complicat intentar fer teràpia a salzburg en anglès o alemany? potser et costaria més expressar-t'he però no hauries de desplaçar-t'he i et pot anar bé, encara no sigui amb el teu idioma!!(només dono una opció!) Cuida't i anims! i aixó haviam si xerrem aviat que ja en tinc ganes! Ahir vam rebre la invitació!!!! molt currada, us assembleu tots 2 xò ell molt més,eh? jeje! Molts petons!Fins aviat!

nerona ha dit...

Jo crec que no seria capaç de fer teràpia en alemany o anglès, perquè és molt difícil expressar les emocions, sentiments, en un idioma que no és el teu.
Crec que quan fas teràpia en el tema sentiments els matisos són molt i molt importants!!!!