dissabte, 22 de gener del 2011

El dia més especial de la meva vida!

Primer de tot volia donar-vos les gràcies pels vostres comentaris felicitant-nos! Sembla increible, però m'agrada molt compartir aquest moment amb vosaltres, els que em llegiu, encara que no ens coneguem; i m'agrada llegir els vostres comentaris, perquè hi veig molt de carinyo!!

He pensat que us podria explicar el naixement d'en Pau... tot explicant-vos alguns fets:

1- El part va durar 16 hores (a l'hospital, a la sala de part, tot i que a casa ja havia tingut contraccions cada 3 minuts)
2- Personal sanitari durant la part final del part: 2 llevadores, una estudiant de llevadora i un metge. Uff!! I fins i tot l'austríac va haver de treballar!!!
3- Medicaments: em van posar un suero amb calmants, al cap d'unes hores un suero amb alguna altra droga que em va deixar ben grogui... vaig aconseguir dormir unes dues hores i li deia a les llevadores que les "drogues són molt bones" (uff!) i finalment vaig demanar l'epidural!!! I mira que estic acostumada a aguantar el dolor... però "l'asunto" ja durava massa!!!!!
4- I quan ja has superat el part... va i bé el metge a cosir-te!!!!!! mmm... millor no parlar d'aquest tema!! Només us diré que fan servir un fil mooooooooltt llarg!!!!
5- Vaig estar-me 6 dies a l'hospital degut a problemes amb la bufeta...per sort ara torna a funcionar tot!
6- Donar el pit no és tant fàcil com sembla!! Per sort hi ha una infermera especialitzada en l'alletament a l'hospital que m'està ajudant molt!
7- En Pau: 53cm, 3430g, 34'5cm perímetre cranial

Bé, us deixo una foto del rei de la casa!!!

11 comentaris:

marijose ha dit...

Nerona, quin rei de la casa més maco ! :).
No he tingut fills i no sé que és un part, però pel que expliques, després de moments tant dolorosos, imagino que tenir al nen als braços ho compensa tot.
Un petó molt fort i que el disfruteu molt.

Anna ha dit...

Nerona, et dic el mateix que la Marijose: és maquíssim! :)

Nits ha dit...

Bé, el tema part he intentat llegir-ho una mica per alt per no marejar-me buuuf, però el premi final és meravellós, que maco que és, quina tendresa que desperta així tranquil, fent honor al seu nom: Pau.
M'alegra molt nerona llegir el títol del teu post i veure que la vida et somriu.
Força que això dels bebés també té coses dures, però guanyen sempre les bones.


Ah i la foto molt molt maca, ara ja tens musa (bé no sé com es diu musa amb masculí) però ja tens font d'inspiració per les millor fotos :D

Ingrid ha dit...

AI, MARE MEVAAAA QUINA PRECIOSITAT!!! m'agrada molt que s'agafin les manetes quan dormen, són tan rebonics!!!
Nerona, quin part!!! Felicitats a tots dos!!

Anna ha dit...

Preciós!!! I la foto molt i molt maca. Sí, els parts no s'obliden mai...tan si són bons com dolents i la sensació de quan et posen la criatura als bracos és innolvidable! En quant al pit, paciència. Aquí també t'ajuden molt tot i que a vegades es passen d'insistència i la mare que opta per biberons sembla una mala mare... Però el cert és que el pit és el millor i el més pràctic.
Apa, a gaudir-lo!

Finestreta ha dit...

Que monu!!!!! Ara a aprendre molt!!! Quina enveja! :)

Finestreta ha dit...

Ah! I ja tenia ganes de llegir algun post teu! :)

Teresa ha dit...

Quin nen tan preciós!! Enhorabona!!

Lunatrix ha dit...

Totalmente de acuerdo: es de lo más cuco :o)

(qué significa buffeta?)

nerona ha dit...

Gracias lunatrix! Bufeta significa vejiga. Tuve problemas para orinar debido a la epidural! Pero bueno, ahora ya está todo solucionado!

Lunatrix ha dit...

Gracias por la aclaración, me alegra saber que te has recuperado. Qué campeona!!