dilluns, 4 de juny del 2012

com en som de diferents...

Sempre m'havia considerat una persona bastant oberta, que necessita explicar les seves emocions, sentiments, i a qui li costa poc agafar confiança si se sent a gust amb una persona. No sé ben bé el perquè, però això amb el temps ha anat canviant. No és que hagi tingut una mala experiència, però si que en alguns casos he vist que la confiança no era mútua i això ha fet que ara em costi més obrir-me. Últimament em queixo que a la feina es parla poc. No crec que ens haguem d'explicar les coses més intimes, ni els problemes personals... però coses banals, del dia a dia, per fer l'ambient més agradable crec que no estaria malament. Potser aquestes converses es dónen mentre van a fumar, però com que jo més aviat ho detesto, i no formo part d'aquest grup (que sovint se'n van a fumar un cigarro i fan 10 min de pausa, mentre tu continues treballant, perquè no queda bé que reposis mentre tens la jefa enganxada al teu clatell). Però bueno, això és un altre tema. I aquest cap de setmana he treballat de nits (us havia dit que la meva jefa tant simpàtica m'ha posat 6 nits aquest mes??!!! I això que quan vam parlar la primera vegada li vaig dir que els metges m'havien desaconsellat treballar de nits, i vam arribar a l'acord que serien com a molt 2-3 nits/mes!! Però de 3 a 6...) doncs això, que treballant de nits amb una infermera, que he vist com a molt 2-3 vegades ja que només hem coincidit en 2 torns, em va explicar tota la seva vida!!!! La dona deu tenir uns 40 anys, i Déu ni do el que ha viscut: mare soltera, després del part 4 operacions, fa 2 anys va perdre 85kg, operacions, transtorn bipolar, alcoholisme, intents de suicidi.... Jo vaig flipar!!!! Però si gairebé no la conec de res!!!!! Però no era en plan lamentació... no, no, simplement m'ho explicava tot, rient, i la mala època que havia passat, i ara per sort ja està bé... Vaig estar a punt d'explicar-li els meus problemes psíquics també, ja que vaig pensar que em podria entendre. Però per sort no ho vaig fer. Crec que no explicaria res a ningú, però en cap cas vull que a la feina n'estiguin assabentats!

3 comentaris:

Anna ha dit...

Potser estava en fase maníaca, la dona? Què imbècil la teva jefa, perquè no protestes? Jo seria incapaç de treballar de nits.
També penso que has fet bé de no ventilar els teus problemes. No se sap mai em què et sortirà la gent. Més d'un cop pensava que un col.lega era d'una determinada manera i després ha demostrat ser-ho d'una altra. I aviam si escrius més sovint que se't troba a faltar!!

Anna ha dit...

"Amb què et sortirà" volia dir. Fa mal als ulls veure-ho mal escrit, però no puc modificar l'anterior missatge

nerona ha dit...

Anna, ja intentaré escriure més sovint, però és que a vegades no tinc gaire inspiració :)

Jo sempre l'he vist igual aquesta dona... però no em dóna pas l'impressió que estigués en fase maníaca!

No em queixo a la jefa perquè és molt impulsiva, malcarada i crec que ens enganxariem, i no en tinc ganes. I també haig de dir, que tot i que no m'agradi treballar de nits, no està tant malament no estar estressat tot el dia, i no haver de veure la jefa! :)