diumenge, 13 de juliol del 2008

Canvis d'ànim...

Com poden canviar les coses en pocs moments... 
Hem parlat, hem discutit. 

Ell ha marxat. No sé on anat, no sé quan tornarà. 
I m'és igual. 

Em sento sola en aquest país. He trucat a una amiga de Catalunya, no hem pogut parlar, però m'ha preguntat si tot va bé... i com sempre he mentit i he dit que si. 
Després he trucat a ma mare, i hem xerrat una estona. 

Hem discutit perquè jo no estic bé. Però no estic preparada per fer canvis ara mateix. No vull anar al psicòleg, no vull pendre medicació. 


Motivada de bon matí

Sembla que sortir m'ha motivat de bon matí, perquè abans d'emorzar ja he buscat informació sobre un curs de ioga!!! 

I també li he preguntat a una "amiga" si ella hi està interessada!!!!!

Apart d'això sembla que el dia serà ben gos: a fora ja plou... m'espera un cubell ple de roba per planxar i el menú del casament al català per traduïr!!!! 

divendres, 11 de juliol del 2008

No m'agrada però..

No m'agrada enfadar-me amb els pacients però si toca el timbre 5 vegades en 15 min perquè vol més cervesa freda o ja no sap què volia...  la veritat és que em treu de polleguera!!!!!

No m'agrada que em treguin de polleguera, però com haig de reaccionar si una iaia de 93 anys a les 3.15 pm prova insistentment de passar entre la barana del llit i el llit, veus que s'ha tret la compresa molla que portava, i que s'ha pixat a terra. L'acompanyes al lavabo i en acabar vol pesar-se i anar a donar una volta per la planta!!!! 
Evidentment li he dit que no!!!! I va i es queixa dien: Tu sempre dius noooooo!!!!!! 

No m'agrada discutir-me amb els pacients, però ahir una pacient em va treure de polleguera... xerra pels descosits i jo només volia fer la meva feina... sembla que no ens vam entendre bé, i jo li vaig dir que el que deia no era veritat. Resposta: vaig conèixer una infermera italiana que tampoc podia dir "ü". 
Malauradament li vaig contestar: Puc parlar 5 idiomes, però no puc dir ü, però no em sembla que sigui tant important!!!!! 

M'encanta tenir tres dies de festa i no veure els pacients. Aquesta nit no podia amb ells!!!!!! 

dimecres, 9 de juliol del 2008

Poltern

Ahir vaig treballar de nits... i de fet hauria d'haver sigut una nit com una qualsevol altre, si no fos perquè vam celebrar una despedida de soltera a la feina...



Jo és que treballo en un lloc molt diferent...

Tenim 6 setmanes de vacances a l'any.
Podem dinar a la feina per 1,5€!!!
Podem anar a la sauna i a la piscina, o a la sala de musculació...

I a la planta hi tenim cuina!!!!!!!!

No és la feina de la meva vida, però no està malament!!!!! I a més a més tinc bon rotllo amb els companys!!

I jo et dóno el meu cor...


Ja han marxat, i jo em quedo aquí. Ells seguiran el seu camí, cap al sud, a les muntanyes, i finalment a casa seva, Suïssa, on també són immigrants!!!! 

No és que mai haguem sigut molt amics, de fet no ens coneixem pas molt i molt, però tot i això et tinc carinyu, perquè ets una persona especial, amb carisma, un cul inquiet,  i comparteixes la teva amb una persona activa, alegre i comprensiva!!!!! 

Ara feia poc que ens havíem vist, però havia sigut una d'aquelles trobades amb molta gent, on al final acabem parlant de banalitats! I ara hem tingut quatre dies per nosaltres, per ensenyar-vos el nostre país, descobrir junts les immenses muntanyes i disfrutar d'uns quants dies de relax a la cabanya!!!

I a la llista de coses a veure no hi podia faltar la ciutat on vivim, Salzburg. Vam fer una ruta més o menys turística, però al final com aquell qui no vol vam descobrir tots plegats una ciutat molt peculiar...





I curiosa com és ella va haver de preguntar què celebraven, quin era el motiu d'aquella representació...



Estàven celebrant un casament entre dues noies, i tota la gent que hi havia anava vestida tipus retro, tots de color blanc o beige. Les núvies portaven al coll un cor penjat, ja que no hi va haver intercanvi d'anells a la cerimònia, sinó que es van intercanviar els cors en senyal d'amor....