Val més ser previsor

Tot just som a principis de Desembre, i no m'agraden gaire les festes de Nadal, però a dia d'avui ja he comprat gairebé tots els regals de Nadal, i els he embolicat també... perquè la criatura pot arribar en qualsevol moment!!

Ja tinc els regals de Nadal, però no tinc la bossa preparada per la criatura. Això no ho entenc ni jo mateixa, però em fa una mandra impressionant fer-la! Segurament l'acabaré fent quan ja tingui contraccions!!!

L'hivern ja és aquí!

Uff... fa bastants dies que em dic que haig d'escriure alguna cosa al blog...
El viatge a Viena va anar bé! Em vaig "rallar", per variar, i ens vam discutir amb l'austríac, però a diferència d'altres vegades vam reconciliar-nos depressa i vam disfrutar del meu aniversari i del cap de setmana en general!

I potser us preguntareu què faig últimament... docns ara he passat de l'activitat frenètica del principi (endreçar coses i més coses) a relaxar-me... tot i que no del tot, perquè estic apuntada a un parell de cursos, en aquests moments estic fent:
- ioga per embarassades 1 veg/setmana
- curs de preparació al part 1 veg /setmana
- curs de japonès 1 veg/setmana

La veritat és que el curs de preparació al part resulta bastant interessant! La llevadora ens pregunta la nostra opinió, què sabem i fa que ho expliqui d'una manera molt amena! I ja hem anat a veure la sala de part... és molt acollidora! Jo que només havia vist una sala de part del Trueta de Girona i era com un quiròfan, em vaig quedar ben sorpesa amb lo acollidores que són aquí...

I el curs de japonès... el vaig començar al mes d'octubre i el volia fer perquè a Itàlia vaig conèixer uns quants japonesos i quan els sentia parlar em semblava que el seu idioma sonava molt agradable, i també els vaig trobar peculiars... i ara se'm va presentar l'oportunitat de fer un curs, però ara mateix ja no hi vaig gaire motivada... jo sempre havia sigut una bona estudiant, feia els deures, em mirava el vocabulari sovint i ara mateix ho deixo tot per l'últim dia i no estic aprenent gaire! I això que la professora ho fa molt bé, però sé que no ho podré posar en pràctica gairebé mai (tot i que tinc un viatge al japó pendent).

I ma mare se'n riu, perquè diu que som la generació dels futurs pares que fan molts de cursos... i creu que no li deixarem al nen perquè ella no ha fet cap d'aquests cursos!!! ... apart del de prepació al part he fet un curs específic sobre l'alletament (m'agradaria donar el pit fins als 6 mesos) i un altres sobre les cures ("cuidados") a l'infant: alletament, com vestir a la criatura, com banyar-lo...
ah, i també he fet un curs de cuinar amb el Wok! M'ho vaig passar superbé! 4 hores cuinant, menjant i rient amb gent molt agradable!

I apart d'això, en els últims dies també ha arribat l'hivern per aquí... això no només vol dir fred, sinó també: NEU, NEU, i més NEU!

Que me'n vaig...

Ja no puc dormir més... de fet últimament és tota una odissea adormir-me... que si no trobo la postura correcta, que si tinc cremor d'estómac...uff... però no... avui són els nervis, marxem de cap de setmana i em fa molta il.lusió!!!!

Me'n vaig a esmorzar com déu mana... sense fer gaire soroll, que l'austríac encara dorm!

Ja us ho explicaré a la tornada!!!

Avui no és millor que ahir

No, avui no estic millor... he dormit poc i fatal... només us diré que a les 2h de la matinada estava mirant l'entrevista a la Carulla del convidat...
Encara porto el pijama, he dinat fa mitja hora, i no estic gens ni mica motivada per aixecar-me del sofà.

Ma mare m'ha escrit un mail (és que tinc una mare molt moderna jo!) i m'ha dit que està molt agobiada per diferents coses, i que no m'ho volia dir... i a més a més el meu embaràs, la distància... bé, que li sap greu que estigui ofesa.
I a mi també.

I d'aquí a 4 dies és el meu aniversari i com sempre no em fa il.lusió. I aquesta vegada no estarem a Salzburg, marxem 3 dies a Viena. I tinc por que sigui tant horrorós com fa uns anys a Londres. Vull poder disfrutar d'aquest viatge, però en aquests moments no sóc cap bona companyia. I estic trista.
Serà l'embaràs? no ho sé. Però jo vull que aquesta tristesa marxi i pugui tornar a disfrutar de la meva vida.

Avui no és un gran dia...

Avui no és el meu dia. O si més no jo em sento així, xof...
El carter ha tocat el timbre per tercera vegada en 7 dies perquè li firmi una carta certificada... La carta d'avui no me l'esperava, la veritat. Era un sobre de ma mare amb regals, però no tots per mi, alguns per en Pau.

Suposo que després de parlar dijous li va quedar clar que m'agradaria tenir el meu regal abans del meu aniversari... potser no vaig ser gaire amable, però és que a vegades la sinceritat fa mal. Amb la seva sinceritat vaig veure que només em compraria un regal perquè tocava, i em va doldre que li costés tant agafar-se temps per anar-lo a comprar!
Em fa mal veure que fins i tot a la meva sogra li fa més il.lusió anar a triar un regal amb mi!! I a mi la meva sogra em cau bé, però que demostri més interés i entusiasme que ma mare... això costa de païr! Fa mal.

I bé, sí, ma mare finalment m'ha triat un regal. Dic triat perquè l'ha agafat/comprat a la botiga on treballa ella; i a mi no m'agraden les coses que ténen. I en concret no m'agrada el regal que m'ha fet. I això encara m'ha fet més mal, m'ha decepcionat, perquè he pensat que no li podia dir que no m'agradava el regal i que me l'hauria de posar quan ella vingués. I què voleu que us digui, em fa ràbia trobar-me en una situació així; em fa ràbia que em facin més il.lusió els regals pel nen que el meu regal.
Però l'he trucat i li he dit, ben dit, sense ràbia, sense voler ofendre-la, i m'ha dit que no hi ha problema, que puc canviar el regal.

I després he plorat. No sé exactament perquè. Jo sempre he tingut molt bona relació amb la meva mare, tot i que de vegades ens hem barallat i he de ser sincera i puc dir que li he fet mal amb les meves paraules. No s'ho mereixia. I ara potser estic recollint el que he sembrat. I això costa d'acceptar i fa mal. Perquè passa la meva mare de mi??

I com ha continuat el dia...

- netejant el pis.
- menjant-me una teula sencera de xocolata amb avellanes! O sigui les 500 Kcal que hauria d'incrementar en la meva dieta pel fet d'estar embarassada avui me les he cruspit en forma de xocolata!!!!
-mirant la riera
- buscant una llevadora per després de l'embaràs...

O sigui, intentant animar-lo una mica... ara em toca fer el sopar, i després mirar la 2a part de la sèrie "Los pilares de la Tierra"!
Espero que demà el dia sigui millor.