Donar el pit!

Bones!! Fa gairebé un mes que estic desapareguda del blog... i és que tenir un fill petit t'absorbeix molt i molt de temps!! Només dir que avui és el segon dia en què he dormit 9h a la nit, no seguides perquè dóno el pit, però si a intervals... i per tant és el segon dia en què realment sento que he descansat, que SÓC PERSONA!

Ara fa gairebé un mes que en Pau ha nascut i puc dir que més o menys ja portem bastant bé el tema de l'alletament, que al principi era un desastre perquè tenia una ferida a un dels mugrons perquè el nen no s'agafava bé... Aquesta ferida me la va fer el nen durant els primers dies a l'hospital, i per tant crec que les infermeres de la planta haguéssin pogut mirar una mica més si el nen s'agafava bé al pit...

Altres problemes eren que el nen no obria bé la boca... bé, que una cosa que a mi em semblava que era fàcil, és una cosa bastant complicada!! Gràcies a una infermera de l'hospital especialitzada en l'alletament que s'hi dedica a temps complet (de 8 a 15h) avui encara estic donant el pit, sé què li passa al nen segons els sorolls que fa: ara va de ventre, ara necessita fer un rot...
Crec que això de donar el pit ha passat per diferents fases en els últims anys... per exemple quan jo vaig néixer la meva mare no va tenir la pujada de la llet (cosa que trobo molt rara, però si ella ho diu, serà així!! Teòricament pot ser degut a problemes de tiroides) i al 3r dia va decidir no intentar donar més el pit i donar-me biberó. I quina va ser la seva sorpresa: es va haver de barallar amb el metge perquè no li volia donar cap biberó!!!

Jo sempre volia donar el pit, però haig de dir que tampoc no és la meva màxima a la vida!! Com ja he dit, a mi em van donar biberons i al meu germà també, i tots dos hem sigut molt sans! Per això vaig fer un curs abans de parir per informar-me bé, per no deixar-ho quan tingués problemes, perquè em conec, i sé que quan d'una cosa no n'estic convençuda pot ser que a la primera de canvi ho deixi córrer!

Com moltes de les mares que decideixen donar el pit, em vaig comprar el típic coixí per donar el pit, amb unes boletes a dins, però a mi personalment no em va gens bé, perquè al ser amb boletes petites a dins fa que no sigui estable i la posició del nen varia, i a vegades el fet que el nen mogui la boca uns pocs milímetres fa que faci mal al succionar!



En principi em pensava que el faria servir durant l'embaràs per poder dormir millor, però el va fer servir més l'austríac que no pas jo!!! Potser és perquè tampoc no tenia una panxa molt i molt grossa!

La infermera especialitzada en l'alletament em va aconsellar un tipus de coixí per donar el pit americà, que és d'un material estable i el nen no es mou!! La veritat és que no són barats, però com que volia continuar donant el pit, vaig comprar-me'l!!
Ara mateix puc dir que el recomanaria a tothom!! Aquí a Salzburg només hi ha una botiga on els venen, però a l'Amazon els podeu trobar fàcilment!




Imatges: Google

El dia més especial de la meva vida!

Primer de tot volia donar-vos les gràcies pels vostres comentaris felicitant-nos! Sembla increible, però m'agrada molt compartir aquest moment amb vosaltres, els que em llegiu, encara que no ens coneguem; i m'agrada llegir els vostres comentaris, perquè hi veig molt de carinyo!!

He pensat que us podria explicar el naixement d'en Pau... tot explicant-vos alguns fets:

1- El part va durar 16 hores (a l'hospital, a la sala de part, tot i que a casa ja havia tingut contraccions cada 3 minuts)
2- Personal sanitari durant la part final del part: 2 llevadores, una estudiant de llevadora i un metge. Uff!! I fins i tot l'austríac va haver de treballar!!!
3- Medicaments: em van posar un suero amb calmants, al cap d'unes hores un suero amb alguna altra droga que em va deixar ben grogui... vaig aconseguir dormir unes dues hores i li deia a les llevadores que les "drogues són molt bones" (uff!) i finalment vaig demanar l'epidural!!! I mira que estic acostumada a aguantar el dolor... però "l'asunto" ja durava massa!!!!!
4- I quan ja has superat el part... va i bé el metge a cosir-te!!!!!! mmm... millor no parlar d'aquest tema!! Només us diré que fan servir un fil mooooooooltt llarg!!!!
5- Vaig estar-me 6 dies a l'hospital degut a problemes amb la bufeta...per sort ara torna a funcionar tot!
6- Donar el pit no és tant fàcil com sembla!! Per sort hi ha una infermera especialitzada en l'alletament a l'hospital que m'està ajudant molt!
7- En Pau: 53cm, 3430g, 34'5cm perímetre cranial

Bé, us deixo una foto del rei de la casa!!!

Ja és aquí!

Aquest no serà un post llarg, ni tindrà fotos, però és el post més emocional que podré escriure mai: En Pau ja és aquí. Va néixer el dia 9 i avui som 3 a casa: som una família.

Detalls: en el proper post, només puc dir que no va ser un part fàcil, més aviat dolorós, però al mirar-lo em cauen les llàgrimes i només sento alegria, joia, amor.

Retallades!

L'austríac abans de conèixe'ns era molt aplicat i tenia molt al dia la comptabilitat domèstica... a ell no li suposava un gran esforç perquè ho havia de fer també per la seva empresa... i llavors vaig arribar jo, i vaig intentar apuntar-me tot el que gastàvem, guardar tots els paperets... però al no ser tant disciplinada com ell vam deixar-ho córrer!

Fins ara, que he decidit ser disciplinada, i ja fa 6 mesos que m'ho apunto! Què voleu que us digui, a mi això de tenir mil paperets a la cartera, i a final de mes haver-ho d'apuntar en algun programa no m'entussiasme, però creia que era necessari fer números abans no decidim tirar endavant el projecte casa!
I collons quins números! Crec que fer números serveix per adonar-se que fer una vida "normal i corrent" Déu ni do el que costa... que una mica d'aquí, una mica d'allà i les despeses a final de mes es disparen! I això que fins ara no teniem cap nen!

Les conclusions que n'he tret:
1- Tenir cotxe és molt car!
2- Si que gasto en roba... ara, que si penso en la quantitat de sabates que tinc... mmm, em sembla que ara ja no em sap greu no poder anar de rebaixes aquest any! (No hi puc anar perquè aquí ja fa una setmana que han començat i jo encara tinc aquest panxot!! A més a més, no necessito res!!)
3- Ens hem de fer un pressupost pels regals.
4- Aquest any, les úniques vacances que hem fet han sigut un cap de setmana a viena i una setmana a catalunya (pràcticament pagada)
5- Com s'ho fa la gent que té un sou molt més reduït que el nostre??

I el nostre propòsit? Doncs reduïr les despeses un 15% sense cap retallada dràstica! (incluïnt les despeses que suposa tenir un fill, i que fins ara no hi eren).

Sou dels que us ho apunteu tot?? O dels que sabeu més o menys quan gasteu cada mes en general, però sense tenir-ho tot ben detallat?? O sou dels que preferiu viure en la ignorància (com jo fins avui) tot i que sabeu que sumant el que costa sortir a sopar de tant en tant, més un parell de revistes i el paquet de tabac podrieu retallar bastant les vostres despeses?

No nos moverán!

Sé que fa dies que no actualitzo el blog... però sincerament, és que no sé què escriure! Serà per què ja tinc ganes que en Pau neixi, o sigui, que estic nerviosa, bastant nerviosa, i no deixo d'escoltar el meu cos, intentant identificar algun canvi que em doni a entendre que l'hora de la veritat ha arribat!!

Però de moment, res de res! Dimecres vaig tenir control a l'hospital i de moment tot està bé! Dilluns hi haig de tornar.

Els reis aquest any han passat de llarg; només el tió i el Christkindl ens han deixat regalets.

Ara mateix són quarts de dues del matí, i sento escriure un post sense massa contingut, però això és el que passa quan estàs morta de son, no pots dormir, i et costa moure els 14 kg de més a més...