De caràcter

A mi mai no m'ha costat expressar el que sento, jo sempre he pensat que jo necessito explicar com em sento, de seguida, treure-ho cap a fora, compartir-ho, tant lo bo com lo dolent. 

Per tant puc passar d'un estat normal a un d'eufòria molt ràpidament... i en un parell de dies o hroes fins i tot a estar molt trista!!! 

Durant l'adolescència aquests canvis d'humor em caracteritzaven, i de fet les meves amigues (i escric amigues perquè no sé perquè sempre m'he relacionat més amb les noies...i ara paradoxalment em porto més bé amb els nois, puc captar més ràpidament, fàcilment si els hi caic bé o no, i m'hi sento més còmode, sé que es mostren tal com són i que si no els hi caic bé doncs simplement no parlaran gaire amb mi!)... bé, doncs a lo que anava, que les meves amigues ja hi estaven acostumades, i de fet no només es produien canvis d'humor, sinó també d'opinió... 

Diguem que amb mi no s'hi podia contar gaire... que encara que jo hagués dit que si que anava a un sopar, concert o festa, a l'últim moment podia decidir quedar-me a casa, o sigui, en el llenguatge d'aquell temps "rajar-se!!".

I jo fins no fa gaire estava orgullosa de mi, perquè pensava que ja no era així, una mica menys llunàtica i menys de canviar d'opinió... però veig que no, que segueixo igual... sobretot des que visc aquí, i quan hi ha alguna cosa en especial, alguna celebració o així... i m'agafen una de les meves girades d'olla, de les meves crisis i em torno com una criatura, i decideixo no anar-hi!!! 

I jo em pensava que res no havia canviat, que les meves decisions no tenien cap conseqüència, tal i com sempre ha sigut amb les meves amigues... però sembla que les coses han canviat i ja no existeix més el sóc sinó el som!!! 

I n'estic farta del som, anem... Per mi 2= 1 + 1!!! Per tant encara que jo no hi vulgui anar ves-hi!!! I em sorprèn quan algú em munta un siri per això, perquè no hi pot na sol... I potser no que no és de lo més normal, però és lo que jo he après de casa meva, del meu pare, el caràcter del qual sempre tant he criticat, que sempre m'ha semblat que tenia un tarannà irresponsable, sense tenir cap consideració pels altres, un passota... 

I qui m'ho havia de dir que m'assemblo a ell, i que el que fa uns anys criticava doncs ara ho faig servir d'excusa per explicar el meu comportament...