I ahir vaig treure el tema amb el meu amic argentí, i com que a vegades tinc memòria selectiva volia tornar-ne a parlar, per sentir la teva opinió, per saber si jo interpreto el que vull, o només recordo el que m'interessa.
Però tu et poses a la defensiva, amb els braços creuats, i em respons, però que si vull canvies d'opinió si això és el que jo vull sentir.
I em desesperes quan em dius això. Perquè aquesta vegada no en volia fer cap drama, i he tret el tema amb normalitat. I em dius el que jo vull sentir, perquè tu no em vols veure plorar més, perquè no vols que t'amargui més amb aquest tema. I em fas posar de mala llet, perquè jo només vull saber què és el que tu penses, independentment de mi... i per mi és com si t'en fotessis de mi quan em dius que canvies d'opinió, com aquell qui canvia de camisa!!!!
4 comentaris:
Li has dit això a ell? A vegades, dir les coses tal com surten poden fer mal, però no dir-les fan mal a llarg termini.
Intenta parlar-ne amb ell sense plorar, que vegi que estàs fent l'esforç.
Avui n'hem tornat a parlar... i m'ha dit que ha vist que parlàvem de coses diferents!!!
A mi tamb´em desesperen els persones que no volen discutir... A mi no m'agrada discutir, a ningú li agrada, però si hi ha algun problema bé s'ha de aprlar fins que es resolgui no??? Paciència!
Mentres en podeu parlar tots dos i tots dos en tingueu ganes és bona senyal. És normal que tu en vulguis parlar i també és molt normal que a ell li engoixi la situació. Quin parcal.
Ja ens aniràs dient com evoluciona.
No et desanimis!!
Publica un comentari a l'entrada