Enganxada!

El primer llibre d'aquesta trilogia me'l vaig llegir en una setmana... i aquest també em té ben enganxada!!!! Quina llàstima que el tercer llibre no surti fins al juny d'aquest any. Què faré jo quan acabi aquest llibre?

Canvis

Com podeu veure he fet alguns canvis al blog, espero que us agradin!

Què esperar dels amics...

La majoria dels meus amics són del meu poble, han estudiat coses diferents, i n'hi ha que fins i tot viuen a l'estranger, i per tant no és que els vegi gaire. D'aquests podriem dir que destaca l'E., la meva millor amiga des que tenia 18 anys, i que tot i viure en la distància està al corrent de la meva vida. 

Ens comuniquem sobretot a través d'internet via mail, tot i que després de regalar-li un auricular amb micròfon no parlem gairebé mai per Skype!!! I sinó ens truquem!! Avui en dia ja no és tant car trucar de fix a fix, o fins i tot la truco al mòbil si és que realment ho necessito!!! Som molt diferents, però ens entenem, ens coneixem, sabem les virtuds i defectes l'una de l'altra. 

Llavors també tinc dues amigues de la universitat, que de fet també es diuen E., però només amb una d'ella mantinc el contacte, encara que sigui de tant en tant, però la confiança hi és, i això és el més important: és igual quan de temps hagi passat, la puc trucar i explicar-li com em sento sense problemes, amb ella no tinc la necessitat de fer el paperet i dir-li que les coses em van bé quan em sento com una merda...

I aquest tipus d'amistat encara no la tinc aquí a Àustria. Si que hi ha un company de feina en què hi confio més, però hi ha certes coses sobre les quals no hi parlo... 

I llavors hi ha la C., una amiga del "meu" home, que em pensava que ens portariem superbé, que amb el temps agafariem confiança, fariem coses juntes (o en grup) i que podriem ser amigues... Però sembla que ella sempre té alguna cosa a fer quan jo li proposo de quedar!! No dic que haguem d'estar tota la tarda juntes, però podem prendre un cafè i xerrar una estona??? 

Ara, la única cosa que ella proposa és anar a esquiar!! Perquè quan té temps lliure a l'hivern és la única cosa que fa. 

Estic una mica ofesa, perquè mai no em truca per quedar, perquè quan jo li dic de quedar no pot mai. I quan quedem no explica gairebé res de la seva vida privada (sentiments, expectatives, què fa en el seu temps lliure).  Això em fa pensar que no té cap interès en què siguem amigues. I em dol. Perquè la llista de persones a les que tinc per trucar per anar a pendre un cafè aquí es redueixen només a ella... 

Ja m'he decidit!

Ja està, ja ho he decidit... no agafo la feina. 

I em sento bé, més tranquil.la des que he près una decisió. 

Trucar a la infermera jefe aquest matí no ha sigut fàcil, perquè crec que no és fàcil dir que no. I de pas he preguntat què havia dit l'infermera responsable de la unitat intensiva aquell dia, en altres paraules, si ells estaven interessats en mi o no: i sí!!! 

Això em fa sentir bé. No vull ser repel.lent dient això, però crec que a tothom li agrada saber que l'agafarien en una feina. I el que m'ha agradat més ha sigut quan la infermera jefe ha preguntat si estaria interessada en altres feines, i evidentment he dit que si!!!! 

He tornat a la meva pau interior. Estic contenta perquè ho he provat, però aquest no era un lloc per mi. 

Schnupern

Ahir al vespre estava super nerviosa perquè avui havia d'anar a fer com "pràctiques"  (schnupern) a l'hospital, per veure si m'agradava o no. I vaig veure que quan estic sota estrés em poso molt nerviosa, i m'emprenyo per qualsevol altra tonteria... apareix aquell jo que no m'agrada, aquella part de la meva personalitat que feia temps que no hi era, perquè estava tranquila i satisfeta amb la meva vida (apart que la feina que tinc no em motiva gaire!). 

I llavors no tenia gens ni mica de ganes d'anar a l'hospital. Però finalment m'he llevat d'hora i ho he fet, amb la meva millor cara després d'una nit sense dormir gaire dels nervis... 

I haig de dir que no ha anat tant malament. He anat amb diferents companys, i he vist que hi ha bon rotllo al grup. És un grup jove (25-35 anys de mitjana) i hi ha bon rotllo. Pel que fa al contracte, vacances, horaris... tot és més o menys igual que a l'empresa on treballo... 

L'únic que canvia són el tipus de pacients: unitat intensiva. Per tant són pacients que estan en una situació crítica, i el tractament, diagnosis i cures, són molt més complexes... 

He parlat amb altres infermeres, que van començar sense haver fer la formació com infermera intensiva, i m'han dit que va ser difícil perquè hi ha molt per apendre. 

A mi el fet d'apendre no em molesta, ni em fa por, el que realment em fa por és que hagi de reanimar un pacient i que no estigui a l'altura de la situació. Perquè per sort o per desgràcia només he viscut una situació en què vam haver de córrer tots plegats... 

I no sé si em convé aquest estrés. No sé si estic preparada per aquest estrés. Tinc por que algun pacient es mori, i que jo me'n senti responsable. 

 

Estic satisfeta!!

Ja he tornat de l'entrevista... bé, de fet no ha sigut cap entrevista realment, perquè no m'han preguntat res sobre per què volia canviar de feina, o per què vull treballar en aquesta empresa! De fet encara no m'han fet mai una entrevista de debò!!

Dijous hi vaig a fer una prova, a veure si m'agrada la feina i si jo els hi agrado a ells. 

Serà  en una unitat intensiva, i per tant hauré d'apendre molt. Però això ja va amb mi!!! Estic molt emocionada i contenta, perquè sembla que tinc una altra oportunitat davant meu, i com sempre no la penso desaprofitar!!! 

Gràcies pels ànims i pel suport!!!!

El pou

Porto fent el gos tot el cap de setmana... al sofà mirant coses per internet o acabant de llegir un llibre que m'ha absorbit molt (que fa una hora he acabat!)... semblo molt tranquil.la, però no ho estic. 

Ja he preparat l'entrevista de demà. I he de dir que em sento molt més preparada que no fa un any quan buscava feina, perquè ara estic en una situació diferent: ara ja en tinc una de feina. Només vull millorar la meva situació actual. 

Tot i això ahir em vaig ensorrar i vaig plorar; i no m'agrada plorar, sobretot ara que cada vegada ho faig menys sovint. I no sé perquè vaig plorar. No crec que sigui perquè no em donin la feina. 

No és que estigui tant segura que em donin la feina, però el que vull dir és que tinc por que em donin la feina però que llavors em fotin al carrer, o que no hi hagi un bon ambient a la feina. O que la situació / feina en general em superi, i que torni a estar estressada i que torni a pensar que la vida és una merda, i que no sé perquè m'han agafat, perquè jo aquesta feina no la puc fer. 

Tinc por de tornar a caure al pou. De perdre la confiança que ara tinc en mi mateixa. Tinc por d'equivocar-me. 

Però ja sé que a vegades hem d'escollir, i jo vaig escollir enviar el curriculum. A veure com passo la nit i com va demà. 

Ja us diré alguna cosa. 

En els temps d'avui en dia...

Avui en dia, en plena modernitat, que si internet, que si electrodomèstics... i jo RENTANT A MÀ! Que la rentadora, que potser només té un any d'antiguitat, s'ha escunyat per segona vegada... i la molt llesta normalment després d'uns quants dies de repòs, torna a funcionar, i aquesta vegada ens va tornar a fer una altra jugadeta de les seves... va fer veure que funcionava quan el sogre la va voler arreglar... i al final, res de res, torna a estar de VAGA!!! 

Estic dels nervis!!

Fa dies que dormo malament, que somio sense parar, però avui a més a més estava supernerviosa!! Fa dies en què només faig exàmens de no sé quines assignatures, i els suspenc, faig errors xorres... 

Des de les 5h que ja penso en què diré quan avui trucaré per fixar un dia per l'entrevista. Teòricament avui no és cap dia important, però jo estic dels nervis!! 

No em puc imaginar com estaré el dia de l'entrevista!!!! De fet no ho entenc, perquè quan vaig anar a fer l'entrevista per la feina on estic ara no estava tant nerviosa!! 

Serà que ara hi tinc més a perdre? Hi puc guanyar més?? 

Com jo li vaig descriure al meu pare: treballaré més, cobraré igual i tindré menys vacances. Un xollo, no?

Editat: ja he trucat. Dilluns faig l'entrevista. Ja em sento un xic més relaxada!