Què esperar dels amics...

La majoria dels meus amics són del meu poble, han estudiat coses diferents, i n'hi ha que fins i tot viuen a l'estranger, i per tant no és que els vegi gaire. D'aquests podriem dir que destaca l'E., la meva millor amiga des que tenia 18 anys, i que tot i viure en la distància està al corrent de la meva vida. 

Ens comuniquem sobretot a través d'internet via mail, tot i que després de regalar-li un auricular amb micròfon no parlem gairebé mai per Skype!!! I sinó ens truquem!! Avui en dia ja no és tant car trucar de fix a fix, o fins i tot la truco al mòbil si és que realment ho necessito!!! Som molt diferents, però ens entenem, ens coneixem, sabem les virtuds i defectes l'una de l'altra. 

Llavors també tinc dues amigues de la universitat, que de fet també es diuen E., però només amb una d'ella mantinc el contacte, encara que sigui de tant en tant, però la confiança hi és, i això és el més important: és igual quan de temps hagi passat, la puc trucar i explicar-li com em sento sense problemes, amb ella no tinc la necessitat de fer el paperet i dir-li que les coses em van bé quan em sento com una merda...

I aquest tipus d'amistat encara no la tinc aquí a Àustria. Si que hi ha un company de feina en què hi confio més, però hi ha certes coses sobre les quals no hi parlo... 

I llavors hi ha la C., una amiga del "meu" home, que em pensava que ens portariem superbé, que amb el temps agafariem confiança, fariem coses juntes (o en grup) i que podriem ser amigues... Però sembla que ella sempre té alguna cosa a fer quan jo li proposo de quedar!! No dic que haguem d'estar tota la tarda juntes, però podem prendre un cafè i xerrar una estona??? 

Ara, la única cosa que ella proposa és anar a esquiar!! Perquè quan té temps lliure a l'hivern és la única cosa que fa. 

Estic una mica ofesa, perquè mai no em truca per quedar, perquè quan jo li dic de quedar no pot mai. I quan quedem no explica gairebé res de la seva vida privada (sentiments, expectatives, què fa en el seu temps lliure).  Això em fa pensar que no té cap interès en què siguem amigues. I em dol. Perquè la llista de persones a les que tinc per trucar per anar a pendre un cafè aquí es redueixen només a ella...