dijous, 15 de gener de 2009

Schnupern

Ahir al vespre estava super nerviosa perquè avui havia d'anar a fer com "pràctiques"  (schnupern) a l'hospital, per veure si m'agradava o no. I vaig veure que quan estic sota estrés em poso molt nerviosa, i m'emprenyo per qualsevol altra tonteria... apareix aquell jo que no m'agrada, aquella part de la meva personalitat que feia temps que no hi era, perquè estava tranquila i satisfeta amb la meva vida (apart que la feina que tinc no em motiva gaire!). 

I llavors no tenia gens ni mica de ganes d'anar a l'hospital. Però finalment m'he llevat d'hora i ho he fet, amb la meva millor cara després d'una nit sense dormir gaire dels nervis... 

I haig de dir que no ha anat tant malament. He anat amb diferents companys, i he vist que hi ha bon rotllo al grup. És un grup jove (25-35 anys de mitjana) i hi ha bon rotllo. Pel que fa al contracte, vacances, horaris... tot és més o menys igual que a l'empresa on treballo... 

L'únic que canvia són el tipus de pacients: unitat intensiva. Per tant són pacients que estan en una situació crítica, i el tractament, diagnosis i cures, són molt més complexes... 
He parlat amb altres infermeres, que van començar sense haver fer la formació com infermera intensiva, i m'han dit que va ser difícil perquè hi ha molt per apendre. 

A mi el fet d'apendre no em molesta, ni em fa por, el que realment em fa por és que hagi de reanimar un pacient i que no estigui a l'altura de la situació. Perquè per sort o per desgràcia només he viscut una situació en què vam haver de córrer tots plegats... 
I no sé si em convé aquest estrés. No sé si estic preparada per aquest estrés. Tinc por que algun pacient es mori, i que jo me'n senti responsable.