I em sento bé, més tranquil.la des que he près una decisió.
Trucar a la infermera jefe aquest matí no ha sigut fàcil, perquè crec que no és fàcil dir que no. I de pas he preguntat què havia dit l'infermera responsable de la unitat intensiva aquell dia, en altres paraules, si ells estaven interessats en mi o no: i sí!!!
Això em fa sentir bé. No vull ser repel.lent dient això, però crec que a tothom li agrada saber que l'agafarien en una feina. I el que m'ha agradat més ha sigut quan la infermera jefe ha preguntat si estaria interessada en altres feines, i evidentment he dit que si!!!!
He tornat a la meva pau interior. Estic contenta perquè ho he provat, però aquest no era un lloc per mi.
2 comentaris:
Fantàstic Nerona!!! Veus dona? tu mateixa saps què vols! ànims!!!
Ets molt valenta per dir que no. Quan tinguis una feina que realment et convingui ja ho veuràs.
Gràcies per seguir-me i donar-me ànims!
Publica un comentari a l'entrada