Puc dir que em sento molt millor que fa un temps, i que m'he adaptat més o menys a viure en aquest país en què a finals de març encara hi neva... però encara no hi tinc amistats aquí, o si més no molt i molt poques (si considero algun company de feina!)
Ara he pogut "disfrutar" de tres setmanes de vacances, i per sort la crisi no la noto... el que si que noto és una gran soledat, perquè degut al "Zivildienst" (servei social, lo que seria la substitució de la mili) més la feina que ell ja té habitualment, la nostra vida com a parella tendeix a zero!
I em cau la llagrimeta quan em truca la sogra per telèfon dient-me lo maca que sóc, per entendre tant bé el seu fill, per apoiar-lo....
I és que em queda alguna altra solució?? Que em serveix d'alguna cosa que m'emprenyi amb ell?? Jo ja ho veig que va de cul, que fa el Zivildienst aquest per quatre duros, i llavors la seva feina de debò, que tant el motiva. Ara mateix està fent lo just perquè tothom estigui content, i donem gràcies que fins ara tothom és molt comprensiu!
No trobo just que en un país com Àustria els joves d'avui en dia encara hagin de fer el servei militar o bé el servei social substitutori, de fet, només els estan utilitzant!! Sobretot aquells que fan el servei social substitutori, ja que "treballen" sobretot en els serveis socials, en organitzacions com la Creu Roja, o en hospitals ajudant a les plantes en algunes tasques més senzilles.
Aquests serveis s'haurien de professionalitzar, tal i com s'ha fet en altres països, i no obligar a joves, i no tant joves (perquè el meu ja en té 30!) a vegades ja amb família a treballar per la seva pàtria!
Jo n'estic farta de ser tant comprensiva, sempre de callar, això no va amb mi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada