dijous, 21 d’octubre del 2010

Ja fa 6 anys d'aquella nit boja! (o com vaig conèixer l'austríac)

Us faré un resum d'una nit ( o cap de setmana) boig de fa 6 anys:

- Vaig fer 20 hores d'autobús per trobar-me amb un amic a una festa de la cervesa d'una ciutat alemana.
- Tothom es pensava que jo volia alguna cosa amb aquest amic català, i aquella nit vaig acabar coneixent l'austríac, el meu austríac!
- Quan el vaig conèixer al seu pis (al matí d'aquell dia!) em van impressionar els seus dibuixos que penajven de la paret, eren genials! Tot i que el 90 % d'ells només fossin ties despullades de proporcions desmesurades!!
- Després de fotrens un tiberi impressionant per aguantar la nit que ens esperava ens vam dirigir als Wasen .
- I després d'unes quantes cerveses (o podria dir litrones, perquè allà les gerres de cervesa són d'un litre!!) va passar el que va passar...
- Cap dels dos sap molt bé com "va passar", només sabem que tots dos vam sentir el mateix, i que era aquella nit o mai!!!!
- I al dia següent vaig agafar un avió per tornar cap a casa...

Un mes després vaig tornar a agafar un avió... aquella nit va ser el principi de la nostra relació!

5 comentaris:

Anna ha dit...

Quina gràcia, a mi em va passar una cosa molt semblant: vaig anar una setmana a Holanda, a casa d'una amiga que estava d'Erasmus i una nit boja vaig conèixer el meu suec!
El que dic jo, els nostres fills són la generació Erasmus!

nerona ha dit...

Téns tota la raó!!!!! En el meu grup d'amics sóm 3 parelles mixtes!

S'han de disfrutar les nits boges!

Canviant de tema:
Anna, tu a les teves nenes, els hi parles en català o en castellà?? O intentes fer que aprenguin els 2 idiomes d'alguna manera especial??
Perquè jo li vull parlar al nostre fill en català, perquè és la llengüa que sento més propera a mi i la que parlo amb els amics i família, però penso que apendre castellà també estaria bé, però no sé com fer-ho! No sé si n'hi haurà prou mirant pel.licules en castellà de tant en tant...

Ingrid ha dit...

jejejeje, aquestes històries sempre m'han fet gràcia. Com pot ser que amb minuts o a vegades en segons es pugui conectar amb algú d'aquesta manera! n'hi ha que en diuen destí.

Nits ha dit...

Hola nerona,
quan de temps... fins i tot veig que tens un fill. Felicitats!!!
Espero que estiguis bé i que segueixi ben viu aquest amor...aiiii l'amor, és que pots passar tota la vida buscant la mitja taronja i en uns segons sents alguna cosa i és allò, l'amor ha arribat. Física o química? El destí? qui sap, però saps que l'has trobat.
Doncs doblement felicitats pels 6 anys i pel peke.

Ens anem seguint!!!! :)

nerona ha dit...

Nits!!! He vist al teu blog que has tornat!!!! quina il.lusió!!!

Bé, que tinc un fill... encara està a la meva panxa, però sí, estic embarassada!!! Uff, fa uns mesos no m'hagués pensat que ara estaria embarassada... però la vida dóna moltes voltes!

Amb el meu austríac no puc dir que en aquell moment connectéssim molt i molt, però si que tots vam entendre'ns sense paraules, però sobretot vam conectar les següents vegades que ens vam veure!! I això va ser definitiu per mantenir una relació a distància.

Una vegada a Fires de Girona si que vaig conèixer un noi amb el qual hi havia una atracció molt forta i ell sentia el mateix qeu jo, i ens ho deiem en veu baixa a l'orella, però jo estava allà amb el noi que llavors sortia, per tant no podia ser... Poc després m'ho vaig deixar amb el nòvio i vaig quedar amb el noi de fires, i a plena llum del dia ja no quedava res d'aquella atracció... havia passat el moment, era el destí?? ni idea!!!!