divendres, 7 de gener del 2011

No nos moverán!

Sé que fa dies que no actualitzo el blog... però sincerament, és que no sé què escriure! Serà per què ja tinc ganes que en Pau neixi, o sigui, que estic nerviosa, bastant nerviosa, i no deixo d'escoltar el meu cos, intentant identificar algun canvi que em doni a entendre que l'hora de la veritat ha arribat!!

Però de moment, res de res! Dimecres vaig tenir control a l'hospital i de moment tot està bé! Dilluns hi haig de tornar.

Els reis aquest any han passat de llarg; només el tió i el Christkindl ens han deixat regalets.

Ara mateix són quarts de dues del matí, i sento escriure un post sense massa contingut, però això és el que passa quan estàs morta de son, no pots dormir, i et costa moure els 14 kg de més a més...

4 comentaris:

Anna ha dit...

Aquests dies que no deies res ja pensava que teniem el Pau per aquí...jejeje

marijose ha dit...

Com feia dies que no escribies pensava que ja havia nascut en Pau.
Res paciència que ja et queda poc !
Un petó

Finestreta ha dit...

Home diuen que el primer sempre arriba una mica tard no?

Paciència! A Àustria quant triguen a provocar-te'l si veuen que no neix de manera natural?

nerona ha dit...

Bones!! Doncs per això vaig escriure un post, perquè vaig pensar que tothom es pensaria que en Pau ja havia nascut!!

Es veu que hem de tenir paciència!!

Aquí tarden 10 dies a provocar-te el part! Però espero que decideixi néixer per iniciativa pròpia... tenir paciència no és una de les meves qualitats...