El meu xicot no hi era, havia anat a una conferència... 3 dies de festa i sola a casa. Vaig començar a menjar-me el coco, i el món se'm va caure a sobre... i el sentiment de soledat es va tornar a apoderar de mi.
Vaig parlar molt amb la meva mare. Ara ja no li explico tot el que penso, perquè sé que es preocupa per mi, i no vull fer-la preocupar més del compte estant a tants kilòmetres de distància.
Ho vaig superar, vaig posar-hi de la meva part i vaig trucar a dues amigues del meu xicot... no van contestar, ni van respondre al meu missatge al contestador.
Tot i estar malament vaig sortir de casa, vaig anar a la piscina, vaig disfrutar del sol i del llibre que estic apunt d'acabar (i no el vull acabar, perquè el llibre m'encanta!!!!).
I va arribar diumenge al migdia, després vam fer una barbacoa amb uns amics, vam riure, i ja hem quedat per d'aquí a dos caps de setmana!!!
I ara torno a estar millor, però vaig arribar a tocar fons. Però no tinc ganes d'anar al Psicòleg a Viena, no estic preparada per sacrificar-me tant, per sacrificar temps i diners, hores per dormir i per descansar, per xerrar amb un tio durant dues hores!!!
I no vull tornar a pendre al medicació. En aquest sentit ho he fet tot malament, perquè ho vaig deixar d'un dia per l'altra, i això no es pot fer. No va ser intencionat, però me'n vaig oblidar, i llavors gairebé no em quedan més pastilles, i havia d'anar al metge, i ja no hi he tornat a buscar receptes.
2 comentaris:
M'ha agradat molt queralona la teva forma de manifestar els sentiments, tan directe, tan simple i a la vegada tan íntima., et llegiré perquè m'has agradat molt..saludus
Gràcies per tots els compliments que m'has fet!!!! No publico molt periòdicament, però m'alegra saber que em llegeixes!!
He passat pel teu bloc i he vist que tu també et cases!!!!
Publica un comentari a l'entrada