Que si despedida de solters... que si més casaments... I és que en les últimes setmanes he estat molt desapareguda per diverses raons: una despedida de solters i dos casaments, apart de tornar a l'emocionant vida laboral... I tot i que no paro, no és que estigui molt motivada per escriure coses al blog!
Serà perquè no estic tant malament??
Recordo l'últim casament al que vaig anar l'any passat... uff!! Que malament que ho vaig passar!
No sé si heu tingut mai la sensació que tot i estar en una celebració, envoltats de gent, amb música agradable, retrobaments després de molt de temps, converses interminables... vosaltres esteu quiets, i a la resta de la sala tot és vida, alegria, i no pots connectar amb la gent, tot i que voldries, i de cop i volta et sents molt trist, i tens ganes de plorar, marxar i anar a un lloc on et sentis segur, un lloc que coneixes!
Però saps que no pots marxar, tots ja t'han vist, i no vols muntar un número, per tant intentes resistir, controlar les emocions ... i és llavors quan perds totalment el control... marxes, tornes, et baralles amb al teva parella....
I tothom sap que no estàs bé. I això és l'últim que volies que sapiguessin. O és potser precisament el que vols i el teu subconscient et traiciona???
Seria la pèrdua d'autocontrol com un mecanisme per demanar ajuda als altres??? (Pels que no sabem demanar ajuda directament!!)
Per sort en aquests dos casaments vaig disfrutar, de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada