dilluns, 20 d’octubre de 2008

Què ens ensenyen a la universitat?

Finalment he començat un dels famosos cursos que fa tant de teps ( o almenys em sembla una eternitat) vaig dir que faria; el curs d'ECG (electrocardiograma), i m'he adonat de lo poc que ens van ensenyar a la universitat. I això que teòricament on vaig estudiar hi ha un bon nivell!!!! Collons quin nivell!! 
Està clar que com en moltes professions un acaba aprenent més en el dia a dia, quan un ha d'afrontar les dificultats, però una bona base també hi ha de ser. 
I jo que em pensava que la tenia!!! Perquè sóc molt incrèdula, i em  pensava que seria suficient la informació que em van exigir saber a la Uni! I diguem que només serveix per anar tirant, per fer el mínim, per acabar depenent sempre del Sr. Doctor!!

Perquè a mi el que em van ensenyar va ser a escriure un electrocardiograma, i a posar-lo dins la història clínica, i de mirar-se'l ja se n'encarregarà el metge! I tot i que les infermeres no estem autoritzades per a diagnosticar, una si que es queda més tranquil.la si en sap una mica més del tema, i per exemple saber quan és urgent avisar al metge, quan és que el pacient ha tingut un atac de cor i així poder donar l'alarma!

I és que el saber no ocupa lloc! I jo tampoc no em puc quedar creuada de braços sempre esperant a que els altres et diguin què has de fer, com si no forméssis part de l'equip . 
I el que com sempre m'ha decepcionat més és veure com altra gent ténen una millor formació que jo, i que altres companyes austríaques que treballen amb mi.

Per tant el problema no només es troba a Catalunya o a Espanya, sinó que a Europa. I evidentment també depèn molt del lloc de treball, de què és el que t'egixeixen. 

Per sort al final del curs no hi ha cap examen, i només comentem exercicis conjuntament. El professor també ens va fer saber els seus objectius del curs: que cadascú aprengui alguna cosa, o sigui que millori /adquireixi nous coneixaments. 

Això puc dir que ja ho he complert, i a més a més m'hi penso esforçar molt!!!!!

4 comentaris:

Les Coses són com Som ha dit...

Holaaa!! Aprofito que estic malaltona per donar-te les gràcies pel teu comentari al meu blog, i la benvinguda, ja saps, pots trucar sempre que vulguis. Ja t'agrego a la meva llista de blogs, val?
Doncs apa, ens anem veient per aquí!!!

Finestreta ha dit...

Buff, però és com amb tot... Quan aprens és treballant, no?! A la universitat aprens unes bases que després et serviran una mica per començar a endinsar-te al món de l'especialitat que tu escullis... Almenys en el meu camp és molt així!

Vinga, que et veig amb moltes ganes eh!!! :)

Una abraçada!

... ha dit...

El primer dia de carrera, i el darrer dia del doctorat em van dir el mateix "aquí aprendràs/has après a espavilar-te i a moure't pel món de la Química i la recerca, ara surt a fora i aprèn Química", i tenien tota la raó del món.
I com que acostumo a seguir els bons consells això he fet i ara volto pel món :P
Salut i ànims !!!

nerona ha dit...

Si, jo ja sabia que a la universitat només em donarien una base...
No sé si és que jo tinc molta por a cagar-la i que tingui una conseqüència greu per al pacient, però no crec que al haver acabat la carrera estiguis capacitat per treballar de nits o sol a la UCI per exemple... i no sóc l'única que pensa això, perquè va venir expressament la directora del col.legi d'infermeria de la zona durant l'últim mes de classe per dir-nos que tot i que ens ofereixin aquestes feines, que no les agafem, perquè encara no estem preparats!!!!!