Ja he preparat l'entrevista de demà. I he de dir que em sento molt més preparada que no fa un any quan buscava feina, perquè ara estic en una situació diferent: ara ja en tinc una de feina. Només vull millorar la meva situació actual.
Tot i això ahir em vaig ensorrar i vaig plorar; i no m'agrada plorar, sobretot ara que cada vegada ho faig menys sovint. I no sé perquè vaig plorar. No crec que sigui perquè no em donin la feina.
No és que estigui tant segura que em donin la feina, però el que vull dir és que tinc por que em donin la feina però que llavors em fotin al carrer, o que no hi hagi un bon ambient a la feina. O que la situació / feina en general em superi, i que torni a estar estressada i que torni a pensar que la vida és una merda, i que no sé perquè m'han agafat, perquè jo aquesta feina no la puc fer.
Tinc por de tornar a caure al pou. De perdre la confiança que ara tinc en mi mateixa. Tinc por d'equivocar-me.
Però ja sé que a vegades hem d'escollir, i jo vaig escollir enviar el curriculum. A veure com passo la nit i com va demà.
Ja us diré alguna cosa.
2 comentaris:
Prou, prou, prou!!!No et tormentis més per si et doen la feina i després hi estàs a gust o no, que si et foten al carrer, etc!!! I si t'equivoques no passa res!!! i si tornes al pou ja sabràs com sortir ara ja comences a saber de quin peu coixeges. Ja veuràs que seràs com l'au Fènix.
Jo estic amb l'Ingrid, res de pensar en que passarà si... Primer toca aconseguir el què vols i, vols la feina no? I si..., no que te n'has sortit fins ara?
Jo estic en una situació semblant, tinc un contracte fins l'agost i fins al maig no sabré si me'l renoven, si em fan fixa o si em fan fora. I degut a aquesta inseguretat, tinc algun problemet de salut i no paro de repetir-me el que t'acabo de dir.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada